Sallent, 15 de desembre, 1953
És un director i guionista amateur, autor de curtmetratges i films d'animació.
De professió mestre industrial i professor de FP en l'especialitat d'Electrotècnia, la seva passió pel cinema ja és present durant els anys 60, en l'estudiant de Primària del Col·legi Sant Antoni Maria Claret de Sallent, que després de cada redacció i exercici dibuixa a peu de pàgina un projector projectant els seus raigs en una pantalla on hi escriu "The End".
El 1978 comença a fer pel·lícules en cel·luloide, S-8 mm, en un estil de cinema familiar, però supera immediatament aquesta etapa per un nou cinema emmarcat dins la modalitat experimental.
El curtmetratge Un ovni a Manresa (1981) amb trucs sobre impressionats, un extens treball de maquetes i efectes tècnics integrats dins el conjunt dramàtic de la pel·lícula, és la seva targeta de presentació a Film Club Manresa, entitat amb més de 50 anys d'experiència i una reconeguda tradició de festivals nacionals, on establirà amistat amb el cineasta i realitzador professional Andreu Riera Alonso, qui esdevindrà el seu mestre.
La primera pel·lícula premiada és Una història prop del Cardener (1984), com a millor documental sobre la vila de Cardona (v. Premis i mencions).
Presenta Suc de taronja (1985), film d'animació del gènere fantàstic a Cardona que és doblement premiat per l'Ajuntament i el Cinema Amateur Cardoní i, més tard l'exhibeix al X Festival Internacional de Cinema de Barcelona (1986), festival de festivals de repercussió internacional, on cada film que s'hi presenta ha d'haver estat premiat (v. Premis i mencions).
És tresorer de la nova junta de Film Club Manresa (1986). Participa com a membre del jurat al III Premi Nacional de Vídeo de Manresa i escriu el guió de la pel·lícula El camí (1986), que tracta del pas d'una persona a través de la vida i els entrebancs que es troba. Ramon Sala, membre del grup de teatre Xaloc d'Olost de Lluçanès subvencionat per la Generalitat de Catalunya i vinculat als festivals amateurs de teatre, i tot l'equip la fan possible. És entrevistat a Ràdio Catalunya de Manresa per haver estat premiat el film Suc de taronja (1985) al V Concurs de Cinema de Navàs (v. Premis i mencions).
Demana el trasllat de l'Escola Industrial de Manresa (1988), on té plaça d'oposició, a l'Escola I. F. P. Sant Narcís de Girona, on col·labora a la revista Saps què? Quan ja està aposentat a Girona coneix Lluís Valentí, qui el posa en contacte amb la gent relacionada amb el cinema a la ciutat. Abans de consolidar-se el Festival de Cinema de Girona, participa en sessions cinematogràfiques gironines (Sales A, B, C) al Bar Nummulit.
Aquest mateix any, filma Jackpot (1988) amb la col·laboració de Ramon Sala i el grup de teatre Xaloc, pel·lícula presentada al Festival d'Elx, el president del qual és el director de cinema Luís García Berlanga.
Per principis d'estètica cinematogràfica es resisteix a abandonar els revelats de S-8 mm, però comença a tenir-hi problemes. Finalment, el 1994, es decideix a comprar un equipament per treballar en vídeo, ja que el format cinema és econòmicament molt costós i perquè vol que la seva obra es difongui.
Participa com a membre del jurat al Festival de Cinema de Girona (1994-1998).
És secretari de la Unió de Realitzadors Cinematogràfics de Girona (1995-1997).
Passa a exercir la docència a l'edifici completament nou de l'Institut Santa Eugènia (1997), ubicat al final del barri de Can Gibert del Pla a Santa Eugènia de Ter, en ser enderrocada aquest mateix any l'Escola I.F.P. de Sant Narcís (1952-1997) com a resultat de la fusió del professorat de l'Extensió de Batxillerat Dalmau Carles (1991-1997) i el de l'Escola de Formació Professional de Sant Narcís (1952-1997).
El 1997 porta a terme un somni que feia molts anys que volia convertir en realitat i comença un documental de la Girona monumental i històrica en format digital, acabada de rodar i muntar el mes de març: Girona, la ruta del tren (1998). El Diari de Girona la posa a la venda el dia 5 de maig amb una ressenya a tota pàgina.
El curtmetratge Tresimés (2000) és premiat en l'apartat experimental i d'animació (v. Premis i mencions), fet que motiva el Conseller de la Generalitat, Pere Macias i Arau, a escriure-li una carta de felicitació. Per aquest mateix film és entrevistat en directe a Catalunya Informació de Catalunya Ràdio. Amb aquesta pel·lícula tanca l'etapa en format vídeo.
Inicia l'etapa en vídeo digital amb la pel·lícula Tresimés, el despertar (2002). L'Auditori Narcís de Carreras de "la Caixa" enceta el 20 de març del 2002 a Girona un cicle de 5 sessions de cinema i vídeo (20 de març, 24 d'abril, 22 de maig, 19 de juny i 30 d'octubre, a les 20,30h) centrat en la seva filmografia, amb el suport de "La Caixa" i l'Excel·lentíssim Ajuntament de Girona, presentat pel col·laborador habitual Xavier Escorihuela.
El 2004, pels volts de Setmana Santa, s'hi posa en contacte l'historiador del cinema Joaquim Romaguera i Ramió per obtenir informació de la seva filmografia, ja que el Col·legi de Periodistes de Girona i el Col·legi de Directors i Directores de Cinema de Catalunya li encarreguen un llibre sobre els cineastes de Girona i comarques. En aquest procés de treball el convida al programa Open (30') que dirigeix a la BTV (Televisió de Barcelona), destinat, tant a nous realitzadors, com als clàssics del cinema amateur català, per passar pel·lícules de la seva filmografia, concretament a dos programes. L'historiador del cinema presenta el dia 2 de juny de 2005 al Museu del Cinema de Girona el llibre acabat: Silenci, rodem! Història del Cinema a les comarques de Girona, acte on hi és convidat, perquè conté un resum de la filmografia del cineasta fins a l’any 2000, a l'apartat "Noms propis". "Qui és qui".
Després de dos anys de rodatge estrena un documental de la seva vila natal el 13 de novembre Sallent, el sentir d'un poble (2005).
Acaba l'etapa en vídeo digital amb el film Pica-pica (2011) i incorpora el format en vídeo d'alta definició amb la pel·lícula Girona garden (2012). Natural (2015) ha estat el seu darrer curtmetratge.
Signa les pel·lícules amb la marca E d'Eduard, D de David, el fill (E.D. Films), però com que hi ha una entrada amb el mateix nom a internet hi afegeix Girona.
Per a més informació:
EDFilmsGirona - YouTube (es poden veure films per aquest canal).
http://edfilmsgirona.wix.com/eduard-sanchez (web en construcció).